Quins són els requisits d’instal·lació i drenatge dels lavabos?
Hi ha dues categories principals de lavabos: lavabos autònoms i lavabos muntats a la paret. Entre els lavabos independents, hi ha tres estils d’instal·lació principals:Lavabo d’una peça, lavabos independents i despeses generalsvàter de lavabo.
LAVACIÓ UNA PELE: Aquest és el tipus d’instal·lació més senzill. El vàter i la cisterna estan directament connectats, poden formar un sol element o dos elements adjacents. Tot i que els lavabos amb dos elements separats són més habituals, els lavabos d’1 peça amb un sol element no tenen costures i, per tant, són més fàcils de netejar.
LA VAI INTERIOR: El dipòsit d’aigua s’amaga a la partició, generalment mantingut per una estructura integrada amb la paret, i el vàter es col·loca directament al terra. Aquest tipus d’instal·lació s’afavoreix abany modernPerquè els lavabos autònoms són més fàcils de netejar que els lavabos tradicionals d’una sola peça i el rentat és generalment més tranquil.
LAVAMENT DE PLAMENT: Aquest tipus d’instal·lació és especialment adequat per a banys d’estil clàssic amb sostres alts. El bol i el dipòsit estan connectats per canonades.Flushing de vàternormalment opera per una cadena.
A diferència dels lavabos independents, els lavabos muntats a la paret no toquen el terra, cosa que els facilita el manteniment.
Water Hoig Wall: El vàter està fixat a una estructura metàl·lica com a suport (marc), amagat a la partició. El marc pot amagar el dipòsit d’aigua. Aquesta és la millor solució per a un bany minimalista, però és complicat d’implementar.
Quan es tracta de drenatge, és important determinar si el vàter s’ha de connectar horitzontalment a la canonada de desguàs amb una canonada recta (“s” sifó) o verticalment amb una canonada corbada (sifó “s”). Si esteu renovant, assegureu -vos de triar un vàter que coincideixi amb les canonades de desguàs existents.
